El terra estava tot enganxifós, la fusta ennegrida pels millers de burilles de cigarretes trepitjades fent una mena de twist per apagar-les.
Les sandàlies se li adherien al parquet, al caminar feien un cop al taló quan es desprenien de la fusta.
Ara, ni ho notava, no com els primers dies, que va patir fins que no van endurir-se-li els talons. Mentre no se li obrissin les esquerdes incipients, tot aniria be.
1 comentari:
Tu parlant de peus????? ;-)
Susu.
Publica un comentari a l'entrada