divendres, 24 d’abril del 2009

idees denses

Hi han quatre tipus d'idees o pensaments:

Les clares,
Les confuses (o no tan clares),
Les que encara no han estat pensades i per tant encara no classificades i
Les que no existeixen tot i que potencialment no podem afirmar la seva no existència.

Les clares tenen classificació interna: errònies i certes.

Les clares errònies poden ser inconegudes i portar mascara de certes i les clares certes poden ser inconegudes i portar mascara d'errònies.

Les idees confuses es mouen entre les dues mascares i poden arribar a clarificar-se (o potser només portar máscara de clares).

Les que encara no han estat pensades: si s'arriben a pensar passaran a formar part de les clares o les confuses. Per altra banda es segur que tard o d'hora haurien de ser pensades per poder formar part (mentrestant) de les no pensades, sinó simplement no existirien.

Poden aparèixer nous ítems que desbaratin qualsevol classificació previa.

dijous, 23 d’abril del 2009

sant jordi

Esta mañana ninguno de los dos trabajaba, así que hemos ido a dar una vuelta por Paseo de Gracia y La Rambla...
Conclusión primera: mi escote posee ahora un eritema revelador de la solana impresionante que reina hoy en Barcelona.
Antes de llegar a las calles principales ha sido posible hojear libros tranquilamente en las paraditas de las librerías de barrio... una vez en Paseo de Gracia, a medida que la mañana iba pasando, más gente había, buen ambiente, jubilados entreteniendo a los tenderos, escoltas, universitarios, gitanillas... -una rosa? (coño ya veo que vendes rosas, hace falta que me la metas hasta el hipotálamo?) me he ido hostilizando cada vez más con el género humano. Una vez en la rambla (santa mano de mi acompañante que la posaba en mi nuca tapándome el sol), ha sido espantooooosoooo, no hemos visto ni una parada, im po si ble, no quedaba centímetro cuadrado sin ocupar... por cierto a que madres se les ocurre meterse ahí con el coche cito de bebé????? increíble. Hemos consensuado huir y subir hasta casa tranquilamente por la calle pau claris...

divendres, 3 d’abril del 2009

twist

El terra estava tot enganxifós, la fusta ennegrida pels millers de burilles de cigarretes trepitjades fent una mena de twist per apagar-les.
Les sandàlies se li adherien al parquet, al caminar feien un cop al taló quan es desprenien de la fusta.
Ara, ni ho notava, no com els primers dies, que va patir fins que no van endurir-se-li els talons. Mentre no se li obrissin les esquerdes incipients, tot aniria be.