B-16-opi

Ja fa més d'una setmana que el papa (o bé, Papa, per als més puristes) va ser aquí a Barcelona. Per mi i la meva família, va venir sense pena ni glòria, no en varem ni parlar en cap àpat conjunt. En canvi, per altres va ser important, tant per criticar-la com per defensar-la. Hi ha hagut de tot, tinc amics que han aprofitat per apostatar i altres que em miraven amb ulls esbatanats quan van saber que em vaig empassar tota la missa.
No ho vaig mirar només per la arquitectura (quin bonic temple que tenim, per cert), la pompositat, l'artifici, la litúrgia, no sé que tenen, que fan que em quedi hipnotitzada.
I penso, si jo que avui no crec en déu (o Déu, per als més puristes) i quedo hipnotitzada, com no han de quedar els creients?
Ja ho van muntar bé, ja.
Hi havia moments que les imatges de la tele semblaven un retaule flamenc: els daurats, les vestidures, la quietud... segle XV en ple XXI.
Noteu que parlo només de les imatges, del contingut... em fa una mandra tremenda, es tant obvi...

La religió és l'opi del poble, més ben dit: l'opi dels pobles, si traduïm a en Marx fidelment. I afegeixo: I el Papa la pipa per fumar-lo.

Si en B-16, que no es cap nom de robot, tot i que podríem pensar que si. (B-16 és el Papa que ens ha tocat, Benet XVI, segons el va re-nombrar molt adequadament el presentador Jordi González) Doncs això, si en B-16 hagués anat una mica més lent pels carrers de Barcelona, els seus feligresos pacients que l'esperaven veure passar haguessin estat més contents.
Els cristians catòlics son de bon conformar. Si l'autocar del Barça hagués anat en alguna celebració d'algun títol a 40 km hora, primer: que hi haguessin hagut accidents, segon: els "fans" n'haurien muntat alguna de seria. En canvi la gent que esperava veure en B-16, son fets d'una altra pasta, la il·lusió ho podia tot, està clar que haguessin preferit veure'l més estona, o fins i tot tocar-li la mà. Però amb aquella visió fugissera tenien una lluïssor alegre als ulls.

Increïble, tots tranquils. B-16-opi.

La paraula que anomena l'opi en xinés vol dir (segons la wikipèdia), verí negre. Llàstima no fos blanc el verí, el paral·lelisme papal hagués estat gloriós!

idees denses

Hi han quatre tipus d'idees o pensaments:

Les clares,
Les confuses (o no tan clares),
Les que encara no han estat pensades i per tant encara no classificades i
Les que no existeixen tot i que potencialment no podem afirmar la seva no existència.

Les clares tenen classificació interna: errònies i certes.

Les clares errònies poden ser inconegudes i portar mascara de certes i les clares certes poden ser inconegudes i portar mascara d'errònies.

Les idees confuses es mouen entre les dues mascares i poden arribar a clarificar-se (o potser només portar máscara de clares).

Les que encara no han estat pensades: si s'arriben a pensar passaran a formar part de les clares o les confuses. Per altra banda es segur que tard o d'hora haurien de ser pensades per poder formar part (mentrestant) de les no pensades, sinó simplement no existirien.

Poden aparèixer nous ítems que desbaratin qualsevol classificació previa.