petó

Balcons barcelonins de caire antic, amb el ferro forjat enreixant-los.
L'un d'estil modernista primerenc, enrampant-se uns barrots amb els altres.
L'altre més neoclàssic, sencill, però, de pis principal, amb volutes als extrems.
L'un a la banda muntanya, l'altre a la banda mar.
No exagerarem, no es tocaven, tot i que si dues persones s'arrepengessin a a la barana tensant els braços i estiressin el cap amb bona voluntat, podríen arribar a fer-se un petó.